Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port,
mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons
i que allargo les hores.
Tu, vell timó, que m'ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent.
Treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me, que ja no puc més!
Seguint una estrella
potser em vaig perdre al cel
i vaig perdre el seny...
Dóna'm força per cridar
que no sóc d'aquí,
tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar!
Dóna'm força per cridar
que jo sóc de mi,
no sóc de ningú,
i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que
hi ha massa coses
que ens separen,
i tots som del mateix món.
No crec en nacions
ni en obligacions.
Ni en obligacions...
Dóna'm força per cridar
que no sóc d'aquí,
tampoc sóc d'allà,
sóc part de l'oceà!
Dóna'm força per cridar
que jo sóc de mi,
no sóc de ningú,
la meva terra és el mar,
fet d'aigua i sal.
Sota l'aigua no hi ha peles,
ni banderes, ni nacions.
El silenci que m'envolta
és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure,
lliure!
Dóna'm força per cridar
que si l'aigua és amor
jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop!
Dóna'm força, torna'm boig,
que si l'aigua és amor
jo de pedra no sóc,
i mulla'm un altre cop
dins el cor,
dins el cor...
PA AMB OLI I SAL Blaumut
Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.
Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.
