MARTINA JUEZ i ESCARTÍN. 6è
JOSEP PLANELLA i O´KEEFE. 5è
PARC NATURAL
DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
El
parc nacional dels aiguamolls està situat a l´Alt Empordà i inclou als següents
municipis: L’Armentera, Castelló d’Empúries, L’Escala,Palau, Pedret i Marzà, Peralada,
Roses i Sant Pere. El parc té una superfície de 4.731 hectàrees (una hectàrea
és com un camp de futbol), de les quals hi ha 825 que son reserva natural
especialment protegida.
QUÈ HI TROBEM AL PARC ?
Trobem diferents espais on els éssers
vius es relacionen:
1 .Mar
2. Platges i sorrals costaners.
Trobem les úniques platges verdes de la Costa Brava
3. Llacunes litorals. Es troben
immediatament darrera la platja, entre els rius Muga i Fluvià. Hi trobem
vegetació adaptada a l´ aigua salada.
4. Prats de pastura fàcilment inundables.
Estan envoltats per recs que recullen aigua i arbres de ribera.
5. Estanys i aiguamolls de aigua
dolça vegetació esta especialment adaptada a la inundació i humitat.
6. Rius i rieres. A part de la Muga i
el Fluvià hi ha una gran xarxa de rieres i recs. La vegetació que les acompanya
té molt d’ interès botànic i de fauna.
7. Conreus. Ocupen un gran espai del
parc. Hi ha conreus de blat de moro,melca,gira-sol,arròs i fruiters.
8. Gent.En el parc trobem forces
masos i veïnats escampats per la plana.
LA FAUNA
Al parc hi ha una gran varietat
d’espècies d’animals. Les aus son al gran atractiu del parc per la quantitat i
varietat. En èpoques de migració milers d’ocells utilitzen els aiguamolls per
descansar i alimentar-se. Especialment a la primavera i quan fa tramuntana, per
que el fort vent els obliga a aturar-se en el seu viatge. Algunes aus migratoris son:
El martinet ros, el capó reial, el flamenc, l’àliga pescadora
i l’ànec xarrasclet.
A part de les aus migratoris, milers d’aus (mes de
15.000) venen a passar l’hivern i altres passen tot l’any. A part de les aus, hi
ha peixos, rèptils, amfibis, mamífers. Són apreciades la tortuga de rierol que
queden molt poques arreu, i la llúdriga que es va reintroduir fa uns anys.
Conclusió
El Parc Natural dels Aiguamolls ofereix
un espai protegit a la fauna salvatge, i gent de tot el món, sobretot Europa,
ve a observar-la. Aquest és un espai que cal conservar. Animeu-vos a passar un
dia a la natura acompanyats dels ocells.
CRISTIAN TILA. 5è
ARMAND PADERN i PUERTAS. 6è
PAU BAQUÉS i MARGARIT. 6è
ROGER MOLAS i RIBAS. 6è
La
meva escola
Hola, em dic en Roger
Molas Ribas i ara us explicaré com és la meva escola.
La meva escola es diu
Joaquim Gifre, perquè és el nom d'un senyor que va donar els
terrenys a Garriguella. A la meva escola hi ha 104 alumnes dels quals
72 són de primària i 32 d'infantil i tenim 14 professors. Hi ha 16
aules.
El meu pati és bastant
petit però per una escola pública està molt bé.
Tenim una pista de futbol
amb dos porteries, quatre cistelles de bàsquet, una pineda gran, una
font doble, uns tobogans pels nens petits i una sala per fer educació
física.
A l´hora de dinar podem
triar si volem quedar-nos a dinar al col·legi o anar a casa, i a les
tres tornar a l'escola i acabem a dos quarts de cinc.
Aquestes dues hores que
hi han per dinar hi han dos monitores vigilant en el pati i vigilant
com mengem. Aquestes monitores es diuen Roser , Maribel i la Rosa que
neteja els plats.
MARTA GUILLAMET i GIL . 5è
CARME FERNÁNDEZ i CASANOVAS. 5è
SÍLVIA VÁZQUEZ i NAVARRO. 6è
MATILDE MALDONADO i ARIZA. 5è
L’escola
de Garriguella
Com
és: es bastant gran i molt
bonica. M’ agrada com ensenyen els mestres. El pati és molt gran, amb dues
porteries, una font i té un lloc per jugar a la xarranca. Té una pineda molt molt
gran i també té un sorral perque juguin els pekes. També hi han 104 alumnes, 14
mestres i comencem els cursos a P3 hi els acavem a 6é, per anar a l’institut i
començar 1r de la eso.
I
AIXO ÉS TOT DE LA MEVA ESCOLA!!!!
Ara
us diré qui va comprar el terreny: El que va comprar el terreny es diu: JOAQUIM GIFRE. Us heu fixa’t, es diu,
igual que l’escola, perquè també la va diseñar.
I
AIXÒ ES TOT ADÉU FINS A UN ALTRE!!!!
ARNAU COMPTE i JIMÉNEZ. 5è
RAÚL MOLINA i VÁZQUEZ . 6è.
RESTAURANTS
DE GARRIGUELLA
MOLÍ
DE VENT:El
Molí de Vent és un restaurant
familiar
i ja fa 40 anys que pertany a la família
Vázquez,
que és la meva família materna.
El
restaurant fa cuina tradicional catalana i també
carn
a la brasa.
Té
un menjador principal per 55 persones i un menjador familiar per a 15
persones.
A
l'estiu ofereix cuina en viu a la seva terrassa, la qual té jocs
pels més petits i bona música.
CAN
BATLLE:El
Restaurant Can Batlle ofereix
ambient
agradable i familiar.així com també la
possibilitat
de disfrutar de la cuina empordanesa,
un
restaurant força conegut a la comarca.
TURÓ
DE LA PERDIU:Envoltats
de jardins i vinyes
es
troba el Turó de la perdiu,un restaurant molt
antic
i especialitzat en cuina tradicional,entre els
quals
destaquem els calçots,la carn de caça,aixi
com
l'escudella i carn d'olla i també les paelles de
llamàntol.
GUILLEM LOSADA i VIDA . 6è.
Les vinyes
i
com es fan els vins
Les vinyes
Que són?
Són uns arbustos amb fulles {
anomenades pòmols } provinents d’Àsia,que fan un fruit que es diu raïm . { Amb aquest raïm fem el vi}.
El fruit
El fruit {el raïm} està madur
des de l’agost fins al novembre.
Hi ha 2 tipus de raïm, el
blanc o el negre, que segons la pigmentació de la pell, sortirà un vi o un
altre.
La verema és quan es
recol-lecta el raïm.
Col-locació
Antigament, la gent tirava les llavors a
l’atzar, però ara, hi ha unes fileres d’espai perquè la gent pugui treballar
millor.
Com es fa?
Per a fer el vi del raïm
s’han de fer els següents passos:
1. Desrapar
Després
de fer la verema, el raïm passa per una màquina que treu els grans del raïm.
2. Xafar
Es
xafa el raïm, que fa la pasta de la verema, on hi ha el suc i el raïm.
3
Premsar
Per acabar d’ extreure el suc del raïm, s’utilitza una
màquina que es diu premsa.{També es pot premsar després de la fermentació}. Com
més suau sigui la pressió de la premsa, millor serà el most que obtindrem. I
quan més pressió hi hagi, el vi serà de més mala qualitat.
4 Fermentar
És un procés biològic
realitzat per microrganismes del grup dels fongs. Quan aquests llevats entren
en contacte amb el most, transformen els sucres en alcohol, gas carbònic i
calor.
Ara, la fermentació es fa en
dipòsits on es controla la quantitat de calor.
A 30º
|
A 25º
|
A 20º
|
4 dies
|
8 dies
|
15
dies
|
5 Envellir
L’envelliment soviet el fem
en botes de roure.
Segons el tipus de vi,
l’envelliment durarà més o menys.
*
Criança: 6 mesos * Gran Reserva: 24
mesos
*
Reserva: 12 mesos
JOAN MARC GUITART i TEIXIDOR . 6è.
