ÀMBITS. 28 - 04 - 2017

  City Power Point Hollywood by jformen2 on Scribd

  City Power Point Washington2 by jformen2 on Scribd

VOLEM FER UN CONTE

A partir d´un guió preestablert, hem proposat als nanos de fer un conte, diferenciant les seves parts i fent servir recursos lingüístics propis d´aquesta tipologia textual.

Quines escriptores i quins escriptors que tenim!!!

  Volem Fer Un Conte by jformen2 on Scribd

        !!! A LA NEU !!!

Escrit per Gala.

                                                                                

Fa molt de temps, en un poble proper, una família vivia tranquil·lament. Vivien en una casa gran, a prop del mar. La família estava formada per 3 membres : el nen es deia Guillem, el pare Dani, la mare Laura i el seu gos Llamp. 

Van decidir anar a fer un viatge a la neu, i com tots hi estaven d’acord, hi van anar, anaven als PIRINEUS. 

Van fer un gran recorregut per arribar-hi, la veritat. Després van anar a llogar els esquís i en Guillem s’avorria i va anar a fer un tomb sense preguntar.

Quan els pares van acabar de pagar, es van girar i en Guillem ja no hi era !!!

Van buscar-lo per tots llocs : per la muntanya, pel telecadira....

Però no el trobaven. Mentrestant, en Guillem estava tan tranquil passejant, que de cop va xocar amb la paret d’una cova, però ell era tan atrevit que hi va entrar. Tot era fosc i a sobre la llanterna no funcionava bé. 

PUM ! Va tornar a xocar amb alguna cosa i el va estar tocant una estona fins que va descobrir que era el ! IETI ! ,va córrer tot el que va poder però el IETI   es va despertar i el va seguir.

Al cap d’una estona corrent, el terra es va començar a moure molt, què passava ???.

Era un... allau de neu! No sabia què fer, llavors va girar cap a l’esquerra. L’allau va seguir amb el IETI cap avall. Va caure i va anar rodant i baixant amb gran velocitat, va acabar als peus o més ben dit als esquís dels seus pares enfadats, per haver-lo trobat. 

Li van treure el mòbil 2 setmanes !!! 

I després de tot això, no deixarien aquestes vacances pendents, veritat ???

Es van tirar unes quantes vegades per les pistes mes difícils, i després van tornar a casa feliços i pedrissos.  Adéu I ......

FI !!!

La casa que fa por!!!!!

per Cristian.

Vet aquí una vegada una família que anaven de càmping i que volien visitar una casa abandonada.

El lloc és en un camp que quan entres ja no pots sortir, i has de tenir molta sort per a poder sortir del lloc .

Però ells no ho sabien. El lloc és en un camp que no passa gairebé ningú. Només passa la gent borratxa, també té una herba molt alta que no es veu res . Els personatges que sortiran més seran: 3 pitufos que si els enfades et poden matar, també una bruixa que ha robat una escombra i una vareta màgica,

Quan la família ha entrat a la casa abandonada , es van sentir crits molts forts que feien mal a l´orella i els nens no volien entrar però al final van entrar. Després de portar es van trobar una noia que s'amagava d'una bèstia que matava gent i nens petits. Després es van decidir de marxar d'aquell lloc perquè passava moltes vegades la bèstia.

A continuació es va escoltar gent i nens plorant perquè estaven en una asquerosa mocs de la bèstia que enganxar que et respirava la cara i no podies respirar i et mories. El seu pare es va trobar una persona que es deia Sparky amb un gos que es deia Jas, es van fer amics fins que ens vem trobar un fantasma que es deia Rodolfo. Després, vam anar a la sala a o hi havia les persones però la bèstia estava allà i es van amagar retera d'una caixa de ferro. A continuació, a treure bastants gent però moltes persones van morir. Després de salvar la gent va intentar sortir de la casa abandonada , però moltes persones van morir. Després de salvar la gent va intentar sortir de la casa abandonada , però espantaven perquè se sentien coses rares com serps. Van arribar a la porta ,però havien de buscar les claus, perquè estava la port tancada.

En Sparky , en Jas i el Rodolfo van voler anar a buscar les claus. Van anar cap a enredera però anaven amb una mica de por: Però en Jas va olorar ferro i va trobar les claus i van obrir la porta i va sortir de la casa, la primera vegada que sorten de aquella casa. I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

LA PISCINA de Garriguella, per Edurne

Això era i no era un grup de nenes que es deien Jana, Mariona i Mireia.

La Jana sempre, a l' estiu,anava amb top i amb pantalons curs. També era simpàtica, alegre i bona nena.

La Mariona sempre anava igual que la Jana i tenia un caràcter agradable.

La Mireia també anava igual que les seves amigues i era nerviosa, però molt simpàtica.

Totes tres anaven juntes a la piscina de Garriguella amb bicicleta, cada dimecres i divendres.

Un dimecres de sol, la Jana la Mariona i la Mireia estaven a l' habitació de la Jana i no sabien què fer. La Jana va comentar:

- Ja sé el què podem fer. Podem anar a la piscina!!!

Van agafar les bicicletes i van anar per la carretera Nova.

En arribar a la piscina, van estendre les tovalloles a la gespa.

L' aigua estava molt freda. Després van anar al “jacuzzi”, l' aigua estava molt calenta, però es van quedar una estona. A la Mariona li va entrar escuma a l' ull però ella com si res. Ella per dissimular va dir:

-Perquè no anem al tobogan?

-D'acord. Van dir.

Van anar cap al tobogan i la Mariona es va tirar pel tobogan més gran que hi havia en el complex esportiu de Garriguella. En tirar-se pel tobogan va veure una cosa vermella a l' aigua.

Després es va mirar el braç i va veure un tall.

Elles eren tan trempades que no calia trucar a l' ambulància. Primer li van curar l' ull que era el més fàcil però el braç era molt més difícil.

Es van rendir i van trucar a l' ambulància.

-Hola, què li a passat? Bé anem a curar-la a l' ambulància. Van dir l' infermer.

-Que s' ha tirat per el tobogan hi ha col·locat el braç malament i mira un tall al braç.

-Bé demà la veniu a buscar. Van dir els infermers.

-D'acord. Van dir la Jana i la Mireia.

A l' endemà la van anar a buscar i estava com nova.

Després van decidir anar a casa de la Jana i van fer una figura de la pau i de l' amistat.

La Jana va dir:

-Va mengem un gelat.

-D'acord. Van dir les seves amigues.

Van menjar el gelat i totes estaven contentes perquè és va solucionar tot.

I van viure feliços molts i molts anys.

FI

UN MONSTRE TRIST, per Lua

Hola! Encantat de conèixer-vos! Em dic BOBY i sóc un monstre.

Visc en una associació de monstres.... Utilitzen els monstres per espantar les persones.

Però a mi no m’agrada, trobo que no està bé espantar a la gent sense cap motiu. Llavors algú va irrompre els meus pensaments.

Era el meu superior:

-       -   Boby, boby afanyat  que comencem!!!

Resignat vaig seguir el meu superior...

-         - Quan compti a 3 comenceu a espantar! 1, 2 i 3!!!

En tan sols uns minuts es van començar a sentir crits.

Jo caminava lentament, aquella vida no m’agradava, espantar, espantar i espantar. Sempre el mateix. Jo el que volia era viure feliç amb els humans.

Però de moment no hi havia res a fer. Jo seguia caminant molt a poc a poc però igualment espantava igual o més que els altres monstres.

Quan de sobte vaig veure una nena plorant, em vaig apropar cautelosament. En realitat els monstres tenim prohibit parlar o tocar els humans només els podem espantar.

Quan em va veure, es va espantar però jo li vaig dir:

-         - No et preocupis no et faré mal!

-         - De veritat, m’ho promets???

Va dir espantada.

-         - T’ho prometo!!!

Ella atemorida es va apropar tremolant.

-         - Com et dius petita??? 

L   Li vaig preguntar. 

-         - Lily ...

Va respondre tímidament.

Vam parlar una estona i ella es va anar relaxant. Fins que vaig haver de marxar.

-         - Dema ens veiem!!!

El que jo no m’havia imaginat era que en ricardo m’havia estat vigilant tota l’estona, i coneixent-lo m’impediria tornar a veure a la Lily.

Els monstres vam entrar a l’edifici de l’associació que instantàniament va desaparèixer de la vista de la gent.

Vaig anar cap al dormitori, llavors quan estava a punt d’arribar em vaig trobar cara a cara amb en Ricardo:

-         Es pot saber perquè parlaves amb aquella nena?

          Em va preguntar.

          Llavors li vaig dir:

-         Aquella nena es diu Lily i no es de la teva incumbència el que faig.

En Ricardo és va quedar amb un pam de nas, mai ningú havia gosat contestar-li, mai dels mais.

-         Estic fart!!! Sempre ens estàs donant ordres a tort i a dret, sempre fas el que et dóna la gana i mai ens consultes als altres monstres.

-         Me’n vaig d’aqui!!!

-         No t’en pots anar, no pots!!!

Va dir ell enrabiat.

-         Doncs ja ho he fet!!!

Seguidament me’n vaig anar.

Des d’aquell dia els monstres van seguir el meu exemple i es van buscar una família amb qui viure. A mi la família de la Lily em va adoptar.

Tothom va viure feliç, fins i tot en Ricardo que el van adoptar una família molt i molt maca!!!

Jo amb la Lily estava d’alló més bé. Això és vida!!!

Ara que ja sóc feliç aqueta história pot finalitzar.

            VIATGE A LONDRES,per Arnau

Això era i no era que uns amics vam decidir anar a Londres  i ens vam comprar els bitllets d’avió. L’avió s’enlairava al cap de dues hores. 

Ens havíem d’espavilar a fer les maletes i anar cap a l’aeroport. Els amics érem tres. Un era ros, alt i guapo i es deia Cristian, l’altre també era guapo i ros però era més baixet. I l’últim era jo.

Vam anar tots cap a l’aeroport... Un cop a l’aeroport vam anar cap a l’avió que es deia Ryanair.

Vam fer una cua de molt i molt de temps. Els amics pensàvem que perdríem l’avió quan, de cop i volta, ja estàvem a  punt de pujar-hi.

Nosaltres estàvem molt nerviosos perquè era el nostre primer viatge amb avió. Ja estàvem asseguts, quan... va entrar un noi amb una motxilla negra i un dels meus amics va dir:

-Què faria aquest noi amb aquesta motxilla...

El cap d’una estona, el noi va treure una bomba i uns llumins.

Va anar cap a la cabina del pilot.

Un noi va dir:

-Sóc policia i estàs detingut!

Et quedaràs aquí amb mi, fins que aterrem a Londres.

Però, al final tot va sortir bé i vam viatjat tranquils. 

                        Las aventureres!!!, 

Per Matilde.

Això era i no era que a l’estiu de l’any 2017.

Una nena dita: Matilde i una bòxer (gosseta) dita: Nala, viuen en un poble dit: Garriguella. La Matilde és amistosa, valenta, alegre, aventurera, simpatia i divertida.

La Matilde físicament  és: baixeta, prima, molt guapa, morena i té els ulls molt macos. Sol anar  vestida amb uns pantalons còmodes i un jersei que té un cor de color  rosa al mig. I la gosseta Nala és amistosa, valenta, aventurera, simpàtica, carinyósa  i divertida. Ah! Se m’oblidava: ni a la Matilde ni a la Nala els hi agrada els plàtans  i  a  les  dues  els  hi  agrada viatjar.

Van anar a fer una excursió al bosc  i a la Matilde se li havia  acabat l’aigua i  per  sort  justament   van  veure  una  font  i  van omplir la cantimplora. La Matilde  volia tornar a casa i de sobte la Nala va començar a bordar sense parar. La Matilde, encuriosida, va anar a veure, i hi havia una piscina, la Matilde  s’hi va llençar  i va veure un tresor molt gran i el va obrir, i dintre hi havia una caixa petita. Va sortir de fora la piscina amb la caixa petita i la va obrir juntament amb la Nala, i sabeu que hi havia?

Una vareta màgica! La Matilde, tan amable que és, va deixar  la vareta  màgica  dintre  la  caixa  petita i  la  caixa  petita  que  la va deixar la Nala, la va deixar dintre el tresor.

Una vegada a casa la Matilde i la Nala es van fer un bany relaxant  per  relaxar-se de aquella  aventura que havien passat. Primer s’havien  quedat  sense  aigua, després la Nala havia  descobert una piscina que tenia un tresor el fons amb una vareta màgica.

I la Matilde  quan  estava  al  llit li diu a la Nala:

-Ha sigut el millor dia de la meva vida!!!

      Catacric-catacrac conte acabat!!

una aventura per a no oblidar!!!

Per Josep.

Un conte us explicaré, tan bé jo sabre; si l’escolteu em sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.

La historia va passar fa 35 anys, on un castell molt misteriós amb passadissos secrets i amb llocs que no pots confiar.

En Nil i en Guillem, els dos protagonistes, són dos germans que viuen en un poble que es diu Galijubert.

En Nil i en Guillem van anar a fer un volt pel bosc. En Nil i en Guillem van anar a preguntar-li. Els hi va dir que sí.

Mentre que estaven passejant van veure un grup de persones intercanviant coses de molt valor, com: collars, diners, diamants, anells...

Al final van marxar, i en Nil li va preguntar a en Guillem:

-         Els seguim?

I en Guillem diu:

-         Si

Els van seguir, fins que es van trobar amb un castell molt misteriós. 

Els altres nois van entrar al castell i en Nil i en Guillem també.

En Nil i en Guillem van veure que aquells nois tenien una capsa gegantina ple de tresors robats.

Al final van trucar a la policia i vana arrestar aquells nens, i els van posar a la presó. 

    en  vidi                                l’extraterrestre

PER CARME

fA QUI SAP QUANTS ANYS ,UN EXTRATERRESTRE ANOMENAT VIDI VA CAURE DE LA SEVA NAU ESPECIAL, VA  TRAVESSAR L’ atmosfera,  va entrar a la terra i va caure al mar.

unes hores després, era en una platja anomenada tamarit, Situada  a les afores del poble de carmel.

la gala, que estava passejant per allà, el va trobar i li va dir:

-hola petitó quí ets tu ? que t’ has perdut?-i ell  li contestÀ una mica espantat:

-Hohohohola  sososóc enen VIDI.

SEGUIDAMENT, ES VAN FER AMICS. I LA GALA VA PRESENTAR EN VIDI  A LA SEVA  GERMANA ARIADNA , QUE LI VA AGRADAR CONÉIXE’ L , PERÒ TAMBÉ LI VA DIR A LA GALA QUE HAURIEN DE MANTENIR-LO AMAGAT, PERQUÈ ALS PARES NO ELS HI AGRADARIA TENIR UN EXTRATERRESTRE A CASA.

QUAN VAN ARRIBAR A CASA, EL PARE I LA MARE  ENCARA NO HAVIEN ARRIBAT, AIXÍ QUE L’ ARIADNA, COM QUE ERA LA GERMANA GRAN, VA PREPARAR EL BERENAR, UNES TORRADES AMB TOMÀQUET ,OLI  I PERNIL DOLÇ.

EN VIDI, MOLT ESPANTAT, VA AGAFAR LA TORRADA I LA VA PROVAR, LI VA AGRADAR TANT QUE FINS I TOT VA REPETIR.

CINC MINUTS DESPRÉS (APROX)

-hola, ja hem arribat-.va dir una veu

eren la mare i el pare que ja havien arribat a casa.

ràpidament es van posar al davant d’ en vidi perqUè no el veieSsin i la gala va dir:

-hola mami , hola papi.

-hola guapes-va dir el pare

-ja heu berenat ?

-sí !- va dir l’ariadna

i dissimUladament, l’ ariadna i la gala , van portar en vidi va començar remenar-ho tot,amb gran curiositat .

el que mÉs li va interessar, va ser un collar de plata , però quan el va voler tocar, es va enrampar i de l’ espant va fer un bot sortint per la FInestra i es va dirIgir al bosc. la gala i l’ ariadna van sortir  de Casa i van anar a bUscar-lo.

el van trobar darrere  un arbust enmig del bosc, que hi ha a les afores del poble .

quan van arribar a casa, ja era de nit, així que es van posar a dormir.

Hola Vidi Som al pati

  al matí següent, quan en vidi es va despertar, no hi havia ningú a l’ habitació. però es va trobar una carta a la porta que deia:

 

al llegir la nota  en vidi Va sortir al pati. allà,e s va trobar a la gala i a l’ariadna jugant amb una pilota i els hi va dir:

-a que jugueu? que puc jugar?

-si-van dir elles  i li van ensenyar les normes del joc.

cada dia que passava,la gala i l’ ariadna troBaven que en vidi cada dia estava més trist, així que un dia li van dir:

-que et passa alguna cosa vidi?

-si, és que trobo a faltar a la meva família- va dir ell, molt trist.

així que  l’ ariadna va tenir una idea, com que era una gran constructora va voler-li construir una nau especial amb les seves eines  de bricolatge.

s’ hi van estar  tres dies , però  al final ho varen aconseguir.

hi en vidi va poder tornar amb la seva família .

i catacric catacrac aquest conte s’ ha acabat!

autora: carme fernandez casanovas     curs: 6è